D’aquí a dos dies faré l’examen del Nivell C – aaarrrrgggghhh!!!

Estic molt menys segura d’aprovar-lo, que l’any passat, perquè el Nivell C és més gramatical que no pas el Nivell B. A més a més, aquest any he estat molt més preocupada amb altres coses i crec que no he estudiat prou bé. Anem a veure.

Altres notícies –

La llei de fumar: El govern ha anunciat que, a partir del dia 1 de gener de l’any que ve, estarà prohibit fumar als espais públics tancats. PER FI!!!

Apart del fet que és molt desagradable (sobretot als restaurants, mentre menjant), per als asmàtics, com jo, és perillós també. Mai no he entès la decisió del govern d’introduir la llei de prohibició gradualment. Tots els altres països que conec que tenen aquest llei la van fer en un cop.  Per exemple, a Nova Zelanda pel desembre de 2003, el govern va anunciar que d’aleshores a un any, fumar als llocs públics (les escoles, els llocs de treball, els resturants etc) estarà terminantment prohibit. Els únics que van queixar seriosament eren uns amos de tavernes. Van argüir que la llei els traurà clients perquè a la gent no li agrada anar a fora de fumar, sobretot al hivern. Però aquest argument manca lògica perquè la gent sempre s’adapta a les noves situacions noves. En la meva opinió, va mostrar una falta d’enteniment dels humans, pensar que la gent pari de anar a socialitzar a les tardes o als caps de setmana, simplement perquè haurien de anar a fora uns minuts per a fumar. Quan va arribar el desembre de l’any següent, uns d’ells van desafiar la llei, deixant que els clients van continuar a  fumar dintre les seves tavernes. Els van posar multes per fer-ho i, al final, van decidir a seguir a la llei. Els únics establiments que van sufrir una perdua de clients eran els que no tenien els diners per construir sales cobertes a fora, pels fumadors. Però fins it tot aquests establiments no van sufrir tant com esperaven, perquè la veritat és que la majoria de la gent prefereix continuar amb el que ja coneix i no pas canviar els habits, si no és necessari.

Examens d’anglès: Els nostres alumnes faràn el seu examen oral d’anglès, la setmana que ve. Després de dos mesos gastant temps i no prenent la cosa seriosament, de sobte s’han començat a atemorrir. Bé, saps que, nenets meus? ÉS MASSA TARD!!!

I això, combinat amb l’estrès general de l’acadèmia i la seva manera de funcionar, m’ha convençut definitivament que hi he de marxar, tan aviat com és posible. Quan acabi l’any acadèmic, el 22 de juny, tindré 5 dies abans del començament del curs intensiu d’ensenyar anglès, que farè al primer més de l’estiu. Utilitzaré aquells dies per pensar seriosament el que faré; on treballaré, on viuré, quan viatjaré a Nova Zelanda per a visitar a la meva família i els amics (i el meu nou nebot o nova neboda, perquè la meva germana gran està embarassada i donarà a llum l’infant els primers de desembre). Tot això demana decisions serioses i no tinc ni temps d’investigar, ni tranquil·litat de prendre decisions tant importants, de moment, amb el cap ple d’examens, classes i, bé, pardals!

I parlant de feina…en tinc molt, doncs ara m’en vaig.