Uf, quant de temps!

Tenia la idea de escriure a aquest bloc cada dia, quan el vaig crear, però la veritat és que quasi cada vegada que em faig aquest tipus de promesa, me l’interromp la vida!!!

He passat aquest mes molt, però MOLT,  atrafegada.

He fet un curs intensiu de TEFL (la qualificació oficial d’ensenyar Anglès) que m’ha agradat molt, però que m’ha demanat molta feina i energia. Moure de unes tres o quatre hores de treballar cada tarda a un curs que és fa els cinc dies laborals de la setmana, de les 10 fins les 16:00 o les 19:00 (depèn del dia), justament quan el temps ha recordat, per fi, que estem a l’estiu… gairebé m’ha col·lapsat, tan la ment com el cos!

A més a més, estic planejant el meu viatge d’estiu a Escòcia (en teoria, perquè la veritat és que no he fet gaire per organitzar-lo; ni tan sols he reservat els vols!) i també estic fent un curs de periodisme a distància i, damunt de tot això, he de buscar un nou pis abans d’anar a Escòcia (cosa que no passi, em sembla!)

Però, bé, la meva vida podria ser molt pitjor, oi?!

El curs de TEFL m’ha ajudat molt. Era una classe de noies només i em sembla que era la més gran. No m’importa gaire, excepte que hi havia algunes que van tractar al curs una miqueta com una festa o un joc. M’al·lucina  aquesta actitud; no només perquè prenc molt seriosament el tema d’educació, sinó perquè tothom havíem pagat molts diners per fer el curs i malgastar l’oportunitat, sobretot quan has pagat molt, em sembla una cosa estúpida.

Una altra cosa que vaig observar era que unes de les més joves de la classe eren molt sensibles a tot, sobretot quan es sentien desafiades. Un dia, vam parlar del tema d’ensenyar nens i una d’elles ens ha dit que es diu que si no aprens (o, com a mínim, estàs exposat a) els sons d’una llengua entre les edats de 0 i 3 o 4 anys, mai els aprendràs. Doncs, segons la meva experiència (és a dir, les llengües que he après o que estic aprenent i les experiències  d’altra gent que conec), això no és la veritat. És molt més difícil, sí, i potser més rar que ho aconsegueixis, però no impossible. Per això, després de la classe, li vaig preguntar d’on havia agafat aquesta informació perquè, encara que no estic d’acord amb una teoria, sempre m’interessa saber més del que els experts estan dient de l’assumpta. Em va sorprendre bastant que va acabar molt ofesa, com si li havia hagués criticat personalment! Li vaig fer la pregunta en la manera més dolça que podia, perquè ja sabia prou de la seva personalitat que esperava una reacció no totalment positiva, però malgrat això, ho va rebre com una crítica. Em sembla que, al final, li vaig fer entendre que no era pas una crítica personal, però…

Hi ha altres exemples també, en els quals una o l’altra de les companyes de la classe va tornar a ser emocional o ofesa sobre coses inapropiades (bé, des de la meva punt de vista, és clar!) No sé si és l’edat o el fet que era tot un grup de noies. La veritat és que, normalment, evito estar massa temps amb només dones. És una situació molt estressant per a mi perquè, molt sovint, tracten a totes les interaccions que tenen entre elles com una competició. A més, a més, ‘juguen brutament’ molt més que no pas els homes!

PERÒ, malgrat aquests aspectes, he gaudit molt del curs i he conegut gent molt maca també (és clar que no era pas un grup d’harpies amb l’excepció de la Pip, l’àngel! De fet, hi havia moments en els quals em vaig adonar qua havia de tancar la boca jo mateixa. :D). Vam tenir tres professors molt bons que  fan bé i seriosament la feina, però que són bones persones també. Quina diferència fa, tenir un/a professor/a que té un bon sentit de l’humor, empatia i una actitud molt servicial.

El divendres passat va ser l’últim dia del curs i vam anar tots a un restaurant libanès per fer un dinar (el nostre ‘final supper’, tot i que encara no puc decidir qui era el Jesús… ;D). Va ser un dinar molt agradable i relaxat i el menjar era boníssim.

Pel que fa al meu viatge a Escòcia, estic pensant en la millor combinació de les coses que voldria fer-hi: veure el país, experimentar (i practicar una miqueta!) la llengua escocesa, conèixer als parents que hi tinc, anar a veure un grup de música escocesa que m’agrada molt (que es diu Shooglenifty) i fer una miqueta de recerca genealògica, a Edimburg i a Glasgow. Al principi, un més em va semblar suficient temps per fer tot, però com més penso en el tema, menys segura estic d’això!!! Però no passa res. Al cap i a la fi, la gràcia del viatge serà anar a un altre lloc, sense l’estrès i les coses quotidianes que tinc aquí – en part perquè necessito un descans, després de l’any que he passat i en part perquè he de pensar en el futur; el que voldria fer i on voldria fer-ho.

Bé, això és tot per avui. Voldria escriure sobre el cap de setmana que he passat, amb uns dels meus parents que estan a Barcelona de moment, però guardo tot això per una altra entrada, perquè tinc feina de fer!

Anuncis

Quant a graecocelt

Interessos: les llengües, les cultures, la sociologia, la identitat (individua/ collectiva), la música, escriure, llegir, viatjar, i més!
Aquesta entrada ha esta publicada en La formació, La vida, Viatges. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Uf, quant de temps!

  1. Has trigat molt a escriure una entrada, és cert. Disculpa per haver trigat tant per a la resposta.

    Per damunt de tot, moltíssimes felicitats pels resultats del curs del TEFL. Molt bé per la gent maca que has conegut.

    Bon viatge a Scotland. No et compraràs un kilt? 😉

  2. helenabonals ha dit:

    Pip, pots borrar el meu missatge, on hi surt el meu mail per equivocació, si us plau?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s