Estic quasi segura que explotarà el meu cervell… :S

Tinc tantes coses al meu pobre cap, de moment – feina que he de fer, decisions sobre el futur, gent amb la qual he de tractar…

La veritat és que, al llarg de la meva vida, com més coses tinc per fer, menys eficient sóc, en terme de fer-les. De moment, trobo com si no estigués fent res, malgrat el fet que estic tan ocupada.

I està, per avui. Ja ha passat la meva hora normal d’anar al llit i estic cansada.

Anuncis
Publicat dins de La vida | Deixa un comentari

Tenim un cap de setmana llarg, wheeee!

És sorprenent, la diferència que pot fer només un dia més, al cap de setmana. Per a mi, tres dies és el nombre perfecte per un cap de setmana; un dia per relaxar i ser mandrosa, un dia per socialitzar, un dia per fer qualsevol feina que tinc.

A més a més, de moment estic molt estressada, per raons diverses, i necessito un dia per estar sola i pensar en les decisions que he de fer – sobre la feina, els meus estudis, la vida…

Bé, coses de la setmana:

El dimecres el Barça va jugar un partit molt important contra el club Inter-milà. Enten-me quan dic que els esports no m’interessen gens i veure’ls, menys encara. Però la veritat és que m’agrada Barça com un equip. El seu eslògan és “Més que un equip” i és la veritat; representa molt més que només un equip d’esport, per a molta gent aquí a Catalunya i a fora també. A mi m’agrada l’actitud tant dels jugadors com l’entrenador (el Guardiola, per exemple, tot sol ha posat de moda ser esportista i acadèmic alhora!)

De tota manera, fa una parella d’anys, que el Barça tenia un altre entrenador (el Rijkaard) i va experimentar una mala temporada, després de la qual, molts dels seus socis es van tornar contra el club. Alguns d’ells fins i tot van anar a les sessions d’entrenament per criticar, insultar i ridiculitzar als jugadors i sobretot al Rijkaard. Aquest tipus de comportament em fa fàstic.

Aquesta setmana, en canvi, he vist alguna cosa que m’ha fet molt feliç. A partir de dos dies abans del partit, hi havia nens per tot areu, aquí a Sitges, portant samarretes del Barça (totes les samarretes – la blaugrana, la groga, la dolorosa taronja florescent, la del blau cel etc), per prestar suport al seu equip. I el Barça va guanyar el partit però no amb suficient gols de continuar al Champions. Però saps que? Els dos dies següents, vaig veure com els mateixos nens van continuar a portar les samarretes a l’escola. És a dir que encara s’estima el seu equip, malgrat el fracàs de dimecres. Em sembla que molts adults podrian aprendre molt dels nens, sobre la lleialtat.

Una altra cosa que s’ha destacat aquesta setmana és l’Expo a Beijing. No puc creure que els països poden trobar diners per fer events tan enormes i impressionants com els expos internacionals, però encara tenen mils o milions (depen del país en qüestió) de persones que pateixen o fins i tot moren de gana. 😦

Sempre dic que no hi ha pobresa necessaria al món ( i sempre algú em diu que “És clar que hi ha pobresa, què dius ara?!”, entenent-me malament. No sé com, però gairebé sempre no senten la paraula ‘necessaria’ de la frase). No dic que no hi ha pobresa, simplement que no és necessari, no és inevitable. Més aviat és una qüestió de desequilibri – com podem declarar altrement, quan hi ha gent que té tres cotxes i llença menjar que no vol, mentre hi ha gent que menjar una vegada al dia o menys, que no té casa etc? És una situació perfectament canviable, però que requereix un esforç combinat de tothom per fer-ho.

Ugh, no volia fer una entrada que acaba tant negativament, però com és el meu cap de moment, estic meditant molt sobre l’estat del món en general, no només la meva part d’ell.

Publicat dins de El món, La vida | Deixa un comentari

Un nou llibre

Ahir, estava massa cansada per escriure una entrada aquí, però fa 10 o 15 minuts que ha arribat un llibre que vaig comprar d’Amazon.com i voldria parlar d’això.

El llibre és diu “A Kiwi on the Costa Brava” (“Un Kiwi a la Costa Brava”), però parla d’una persona i no pas de la fruita! Quan vaig arribar aquí a Catalunya, em va sorprendre molt que la resta del món anomena ‘kiwi’ a aquesta cosa:

Per a mi (i tots els altres neozelandesos), aquesta cosa és una ‘kiwi fruit’ (o sigui, una fruita kiwi) perquè utilitzem la paraula ‘kiwi’ o per aquest ocell (únic a Nova Zelanda):

o per la gent neozelandesa (sí, sóc una kiwi :D).

De tota manera, fa unes setmanes que vaig rebre un correu electrònic de la Societat Anglo-Catalana (de la qual sóc soci), amb la notícia que un neozelandès que viu a la Costa Brava havia publicat un llibre sobre les seves experiències aquí a Catalunya. M’interessen totes les experiències dels altres immigrants aquí, però sobretot m’interessa saber les experiències d’altra gent que ve de la mateixa cultura que jo. Per això, tan aviat com es va acabar el problema amb els avions, a causa de les erupcions del volcà islandès Eyjafjallajokull, vaig reservar una copia del llibre.

Aquesta tarda comencaré a llegir-lo i quan l’acabo, faré una ressenya aquí.

Publicat dins de Cultura, Llibres | Deixa un comentari

Mumford & Sons

El Mumford & Sons és un grup anglès de música que el meu oncle em va recomanar quan estava a Londres, fa un mes. Em va dir que una de les coses que li agrada d’aquest grup és que no es pot classificar fàcilment com un estil o un altre i que li sembla que els membres del grup es concentren en mantenir la integritat de cada cançó i no pas en col·locar-los* (Hmm, tinc dubte; millor col·locar o encaixar?) amb l’última moda. Estic d’acord amb aquesta opinió i també m’agrada molt.

Però, al cap i a la fi, això no és suficient motivació, per a mi, per comprar un CD!

Afortunadament, hi ha també el fet que la música que fan és impressionant. 🙂

El seu estil conté elements de ‘folk’, ‘rock’, ‘alt rock’ i ‘bluegrass’, entre altres. Pel que far als instruments, utilitzen la guitarra, el piano, el contrabaix, la trompeta, el trombó, el fiscorn, la viola, el violí, el violincel i el banjo, entre altres. M’agrada els sons i les combinacions de sons que produeixen amb la ranga diversa d’instruments (i confesso que sempre he estat entusiasta del banjo!)

Bé, però tot això és només la meva opinió. Aquí hi ha uns exemples de la seva música perquè la gent decideixi per si mateixa:

1. Sigh No More

2. Timshel

3. Little Lion Man

Publicat dins de Música | Deixa un comentari

Llegir, llegir, llegir!

He decidit que el que he de fer per millorar el meu vocabulari és llegir coses més quotidianes.

Les novel·les i contes curts són molt bons, però no necessariament ‘quotidians’, en terme del vocabulari que utilitzen. I eren paraules i frases molt quotidianes que em van causar problemes, a l’últim examen. Per això, he decidit a llegir dues pàgines d’un diari i dos articles d’una revista,  cada dia.

Al passat, sempre he estat massa amiciosa amb aquest tipus de cosa, saps? “Bé, me’n vaig a llegir el diari cada dia!” o “Me’n vaig a llegir tota aquesta novel·la!” i…no. No puc. Llegeixo molt ràpidament en la meva llengua materna i això em frustra quan estic llegint en altres llengües, perquè és tant lent que, molt sovint, perdo l’interès abans d’acabar la cosa.

Doncs, he trobat aquest terme mitjà – lectura limitada però frequent.

Comprem l’Avui cada dia, però he de buscar una revista de coses molt ‘normals’ però interessants, també.

La veritat és que, malgrat els problemes que encara tinc amb la gramàtica (el subjuntiu, els complements…grrrr), de moment, estic més preocupada per la meva falta de vocabulari que no pas la qüestió de la gramàtica.

Doncs, aquesta és  la meva intenció. Anem a veure.

Publicat dins de Català | 2 comentaris

Que es millori, el meu català!

La proposta primària d’aquest bloc és millorar el meu català – concretament, abans de l’examen de Nivell C que faré el juny que ve, però en termes generals també.

Si passi un/a catalanoparlant natiu/iva i em corregeix quan faig errors, serà una persona molt benvinguda! (bé, estaràn benvinguts els que no em corregeixen, també 🙂 )

De fet, aquest no és el primer bloc en català que he començat, però em sembla que, amb els altres, vaig intentar a fer massa. Ara, he decidit que és millor que escric una miqueta cada dia, en lloc de entrades impressionants de paràgrafs i paràgrafs sobre la vida, l’univers i tot!

Suposo que, amb el passeig de temps, algun dia sigui capaç de fer les entrades llargues que voldria fer. però no de moment.

Bé, endavant!

Publicat dins de Administració | 2 comentaris